dilluns, 14 maig de 2012

ORGEST. Integració del risc de Grans Incendis Forestals en la Gestió Forestal


Aquesta publicació del CPF és molt interessant per tal d'avaluar la vulnerabilitat d'un rodal al foc de capçades, a més ens dóna un conjunt d'eines que ens ajuden a avaluar quin és el tipus d'incendi que pot afectar la massa en la que estiguem treballant.

Recomano la seva lectura per tal de coneixèr una linea de treball molt important, i molt participada pel GRAF-DGPEIS,  per a la identificació i tipificació dels incendis forestals que afecten a Catalunya, i què crec  ha d'ajudar molt als gestors forestals a l'hora de millorar el coneixement davant la presa de decesions.

A continuació n'extrec alguna part per tal de poder tenir una idea més clara del què consta aquesta publicació.

Font:

Les eines generades són:

o Mapa d’incendis tipus, que recull una classificació de les principals tipologies
d’incendis que es poden donar a Catalunya, i mapa de zones homogènies de
règim (ZHR), que serveix per estimar la periodicitat dels incendis dins d’una zona
de referència (ZHR). Els dos mapes es basen en l’anàlisi de la meteorologia i la
topografia que caracteritzen els diferents incendis tipus.

o Mapes de distribució potencial dels incendis tipus, que permeten identificar les
àrees del territori català on es poden donar els diferents incendis tipus descrits.

o Mapa de risc d’incendis tipus, que s’obté a partir del mapa d’incendis tipus i el
mapa de ZHR de Catalunya. Indica quines zones del territori són més
vulnerables als grans incendis forestals o presenten un risc més alt de patir un
GIF (risc molt alt, risc alt, risc moderat, risc baix). Serveix de referència per
identificar les zones més prioritàries pel que fa a la gestió des de la perspectiva
de la prevenció d’incendis  i, per tant, per fixar com a objectiu preferent la
gestió per a la prevenció de GIF.

o Tipus d’estructures forestals de vulnerabilitat al foc de capçades (TVFoC):
s’identifiquen mitjançant les claus de determinació de la vulnerabilitat al foc
de capçades de les estructures forestals (CVFoC) , que serveixen per classificar
un rodal forestal segons la seva vulnerabilitat per generar focs de capçades. Així,
es diferencia entre TVFoC de vulnerabilitat alta (A), moderada (B) i baixa (C)
per generar focs de capçades . Aquests TVFoC es basen en l’estructura i la
disposició espacial del combustible forestal (arbres i sotabosc) i la seva relació
amb el tipus de foc que és més probable que es doni en un rodal (foc que es
propaga per la superfície o foc que es propaga per les capçades). L’objectiu és
diferenciar les estructures en què el foc passa a les capçades i la mortalitat dels
individus és pràcticament absoluta d’aquelles que limiten el comportament del
foc, generen focs de baixa intensitat i en què la majoria d’individus sobreviuen.
Serveixen de referència per definir la gestió concreta que cal realitzar al rodal i
promoure tipologies forestals de tipus C, amb estructures resistents al foc o poc
vulnerables de generar focs de capçades.


A partir d'aquí el gestor haurà de decidir quina es l'acció a pendre. Aquest fet dependrà basicament de les condicions socio-econòmiques de la propietat i la ubicació del rodal a nivell de paisatge. 

A les ORGEST es poden trobar unes indicacions sobre els tractaments més adeqüats a realitzar per a cada una de les formacions.

dijous, 1 desembre de 2011

Sortida ProSilva 2011 a Burgos

Recull de criteris interessants sorgits arrel de les diferents visites.


Criteris per tallar o no un arbre:

  • Competència a nivell de capçada sobre un arbre amb millor futur.
  • Pensar en el lloguer d'espai que estem "pagant" per un arbre dins de la massa en la qual viu. Utilitzar aquest concepte per decidir el moment en què per la qualitat que pot arribar a tenir un peu, i per tant el preu, ja no sigui rentable mantenir-lo dins la massa. Fins aquell moment un arbre de mala qualitat pot ser interessant mantenir-lo i no tallar-lo.

Interessant l'eina que ofereixen les "Aules de senyalament" :




Exemple sobre les discussions sobre el valor econòmic d'un arbre en peu:

Podria sortir un primer tronc de qualitat B però només d'uns 2,10 metres, insuficient per aconseguir un valor global del peu. Poder millor fer un primer tronc d'una qualitat inferior, C, però més llarg. 






Marcatge d'aclarida en bosc públic:
S'han marcat només els peus de futur, amb els criteris:

  • Peus rectes
  • Nusos poc profunds
La liquidació es fa a partir del mesurament d'esteris en carregador.

Preu de venda del lot 8 euros esteri a carregador.
Criteri de tallada: Obertura de carrers arreu per a la processadora, alliberar els marcats 2-3 peus per arbre marcat.
Penalització pels peus marcats com de futur que es danyin durant les operacions.

Reflexions sobre el marcatge original de peus de futur. Es varen escollir alguns peus més per tenir un major diàmetre que pel criteri de pocs nusos. Es podien haver escollit alguns peus que tot i tenir menor diàmetre formaven part de l'estrat dominant i els nusos existents haguessin afectat a una proporció del gruix del tronc inferior.

Massa de roure en que s'hi ha de proposar una aclarida.

Proposta feta:

Els arbres son molt esvelts, a l'obrir el roure pot fer molts xupons.
Obrir carrers per a la processadora cada 16 metres i després entre carrers marcar o els arbres de futur o els arbres que es tallaran.
Per fer una sel.lecció de peus de futur es pot actuar fent que cada 16m de carrer has d'entrar a la massa i escollir el millor.
Criteris de tallada cada arbre de futur 2 tallats.
Tallar els carrers rentabilitzarà l'ús de la processadora.



Ús tèrmic de biomassa per a una granja al Pallars

Instal.lació original a gas-oil.
Inversió aproximada: 9000 eur instal.lació caldera + 3000 sistema emmagatzematge
Any de la instal.lació:2008
Potencia tèrmica nominal 100kw
Caldera d'Alessandro termomeccanica CS100
Combustible utilitzat: clofolla d'ametlla barrejat amb pellet.
Cambra d'intercanvi aire-aigua i cambra de combustió.

Regulador de temperatura, regulador de velocitat de càrrega de matèria des de la tolva de la caldera cap el cremador. Aquesta s'ajusta pel propi usuari per a cada tipus de combustible.


Les recomanacions del fabricant son una neteja cada 2-3dies, per facilitat de l'usuari la neteja es fa metòdicament de manera diària i compren:el.liminació de cendres i restes del cremador, neteja de residu en l'intercanviador.


Alimentació del combustible des d'una sitja de xapa mitjançant bisenfí flexible.


Avantatges:
  • Una disminució en la despesa en combustible respecte al gasoil molt substancial, especialment lligada al baix cost que s'ha pagat els darrers anys per la biomassa emprada, pellet. Aquest fet ha permés que en tres anys s'hagués amortitzat la instal.lació.
  • Tot i l'augment del preu de la biomassa, degut a un augment de la demanda especialment pel que fa a subproductes agrícoles (pinyola d'oliva i clofoll d'ametlla), continua essent molt competitiu front al preu del gasoil.
  • No hi ha dependència de les fluctuacions del preu del gasoil.
  • Es manté l'antiga caldera de gasoil com a sistema auxiliar que s'activa en cas de fallada de la caldera de biomassa, aquesta acció encara no ha estat necessària des de la instal.lació de la nova caldera.


Problemes:
  • Un excés d'humitat del combustible (clofoll d'atmetlla) provoca una baixada de rendiment de la caldera pel que aquesta no pot generar la calor necessària i a més es genera una major quantitat de cendra i de restes de combustible no consumides. Es preveu tornar al Pellet tot i l'augment de preu.
  • Es va haver de fer una inversió important per a l'emmagatzematge del combustible. 
  • El sistema d'emmagatzematge al ser més complex requereix d'una major atenció i revisió per evitar que la caldera es quedi sense combustible.